El carbó està cridat a ser una de les principals fonts d'energia al segle XXI, per la qual cosa fer-ne un ús eficient i ecològic resulta esencial.
En un món dominat pel petroli, el carbó s'associa a una cosa obsoleta, pròpia d'una altra època. Tot i això, aquest mineral pot convertir-se en un dels principals recursos energètics als pròxims anys. De fet, el carbó, lluny de trobar-se jubilat, comença a viure una segona joventut. Els experts asseguren que als pròxims 25 anys el consum de carbó es triplicarà a escala mundial, davant l'encariment del petroli i el gas. L'Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica (UNESA) ha calculat que al 2030 les centrals tèrmiques continuaran sent les principals productores d'energia, per la qual cosa el carbó serà cada vegada més important.
Aquesta estimació està vinculada amb dues dades. D'una banda, queden prop de 40 anys de petroli barat i 60 anys de gas natural, segons l'Institut Nacional del Carbó (INCAR), mentre que el carbó podria continuar consumint-se durant més de dos segles. D'altra banda, el petroli i el gas tenen les reserves principals en uns pocs països, generalment zones conflictives que suposen un perill creixent per a l'abastiment mundial. El carbó, en canvi, es troba repartit per tot el planeta i els seus preus són més baixos i estables. A més, suposa una font de riquesa i de creació d'ocupació.
Principals tecnologies netes de carbó
Des de la dècada dels 80 es desenvolupen les anomenades "tecnologies netes de carbó", guiades per un doble desafiament: el de produir energia de manera econòmica i el de respectar el medi ambient. En aquest esforç s'ubica la "gasificació integrada amb unitats de fraccionament de l'aire". Aquest sistema posa el carbó en contacte amb vapor i oxigen, fet que genera un gas combustible, format principalment per monòxid de carboni i hidrogen, que quan es crema pot ser usat per a turbines de gas.
Aquest procés aconsegueix una eficiència energètica del 80% en la transformació del carbó, redueix en un 75% l'emissió de CO2 i elimina gairebé en la seua totalitat la resta de contaminants químics. De la seua banda, alguns sistemes de "cicle combinat híbrid", que uneixen les millors característiques de les tecnologies de gasificació i combustió, aconsegueixen eficiències superiors al 50%.
Així, si podem utilitzar tant de carbó i hem trobat un mètode perquè sigui més nét, perquè no l'utilitzem mentre els nostres tecnòlegs pensen com introduir ràpidament les energies renovables?
Ari*
lunes, 10 de marzo de 2008
El canvi climàtic, com contribuir a evitar-lo.
Repercussions econòmiques greus
Hi ha aspectes davant els quals encara hi ha molta incertesa, com és la relació entre els canvis globals i els canvis climàtics regionals. Del que no hi ha dubte, és que els canvis tindran repercussions econòmiques greus. Les nostres accions en les dècades immediatament vinents, poden implicar el risc molt seriós per a l'activitat econòmica i social durant la resta d'aquest segle i el següent, d'una escala semblant a la de les grans guerres i la Gran Depressió.
Evitar el canvi o limitar-lo
Si s'efectuen les actuacions adequades, es poden contenir i estabilitzar les emissions de CO2. Això no evitaria el canvi climàtic però sí que el limitaria. Les accions proposades van en tres direccions: regular les emissions de carboni, recolzar la innovació i el desenvolupament de tecnologies netes i, finalment però no menys important, aconseguir l'eficiència energètica i informar la societat per aconseguir un canvi de comportament.
Hi ha aspectes davant els quals encara hi ha molta incertesa, com és la relació entre els canvis globals i els canvis climàtics regionals. Del que no hi ha dubte, és que els canvis tindran repercussions econòmiques greus. Les nostres accions en les dècades immediatament vinents, poden implicar el risc molt seriós per a l'activitat econòmica i social durant la resta d'aquest segle i el següent, d'una escala semblant a la de les grans guerres i la Gran Depressió.
Evitar el canvi o limitar-lo
Si s'efectuen les actuacions adequades, es poden contenir i estabilitzar les emissions de CO2. Això no evitaria el canvi climàtic però sí que el limitaria. Les accions proposades van en tres direccions: regular les emissions de carboni, recolzar la innovació i el desenvolupament de tecnologies netes i, finalment però no menys important, aconseguir l'eficiència energètica i informar la societat per aconseguir un canvi de comportament.
- Guia per a col·laborar contra el canvi climàtic
Apagar i desconnectar l'aparell de música, el televisor i l'ordinador quan no s'usen estalvia 87,2 quilograms de CO2 anuals
Desconnectar el carregador del mòbil quan s'haja acabat la càrrega estalvia 6 quilograms de CO2 anuals
Posar la rentadora només quan està plena i amb programes de baixa temperatura, estalvia 359,8 quilograms de CO2 anuals
Una dutxa ràpida en comptes d'un bany estalvia 531 quilograms de CO2 anuals
Abaixar 1 grau la calefacció a l'hivern estalvia 228,7 quilograms de CO2 anuals
Quatre bombetes de baix consum suposen un estalvi de 179 quilograms de CO2 anuals
Abaixar persianes i evitar l'ús de l'aire condicionat estalvien 578 quilograms de CO2 anuals
Usar el transport públic o anar a peu o amb bici al treball estalvien 305 quilograms de CO2 anuals
Aïllar adequadament portes i finestres perquè no entre aire fred estalvia 286 quilograms de CO2 anuals
Triar electrodomèstics de classe A estalvi 293 quilograms de CO2 anuals
Ara ja sabeu com ajudar a limitar el canvi climàtic, és una tasca per a tots, crec que si tots hi posem una mica, alguna cosa farem no?
Vaig a d'esconectar el carregador del mòbil!
Ari*
Dilema: si a l'enegia nuclear?
El debat sobre la conveniència d'incorporar l'alternativa nuclear dins de les tecnologies que no emeten CO2, com a estratègia contra el canvi climàtic, creix a la Unió Europea. Mentre que alguns experts la defensen, altres hi mantenen una oposició ferma. On són les limitacions i els avantatges? En línies generals, els grans problemes associats a l'energia nuclear són tres: els costos, el perill de la proliferació de material susceptible de ser usat per a fer armes nuclears i els residus radioactius.
Alts costos de construcció
Es calcula que la construcció d'una central de gas d'uns 1.000 megawatts representa almenys 400 milions de dòlars i un any de construcció. Una central nuclear de la mateixa potència suposa cinc anys i entre 1.500 i 2.000 milions de dòlars, és a dir, fins a cinc vegades més.
Manteniment i combustible
Superada la construcció, el manteniment d'una planta nuclear és barat si es compara amb les centrals de gas, petroli o carbó. A més, l'urani està distribuït de forma homogènia per tot el món i s'augura que el seu preu es mantindrà estable. Un altre aspecte de què es parla en el debat és el sòl requerit. Segons dades del Fòrum Nuclear de la Indústria Espanyola, per produir 1.000 megawatts de potència una central nuclear necessita entre un i quatre quilòmetres quadrats.
Accidents improbables, costos sense cobrir
El gran obstacle que ha de superar l'energia nuclear, diuen els experts, és la percepció social que és una tecnologia insegura. Així i tot, afirmen, amb unes instal·lacions adequades, la probabilitat d'accident és molt remota.
Residus i proliferació nuclear
En l'actualitat, els residus es troben en instal·lacions temporals, en les anomenades piscines de refredament. Per al futur l'opció més viable és l'emmagatzemament geològic profund, que implica construir laboratoris-magatzem a profunditats de fins a 800 metres per confinar de forma segura un material amb una radioactivitat que s'estendrà durant centenars de milers d'anys. La construcció d'un laboratori així és altament costosa.
Aquí teniu tota classe d'arguments sobre dir que sí o dir que no a l'energia nuclear, però realment està aquí el problema? Jo crec que el que hauríem de fer és estalviar una mica d'energia entre tots i apagar de tant en tant els llums. Altres opinions d'alguns experts diuen que, optar per aquesta energia o no fer-ho no solucionarà el problema real, que és la demanda contínua d'energia d'una societat que hauria d'optar per estimular l'estalvi energètic. Així, crec que millor estalviar i prescindir de mètodes perillosos no?
Ari*
Alts costos de construcció
Es calcula que la construcció d'una central de gas d'uns 1.000 megawatts representa almenys 400 milions de dòlars i un any de construcció. Una central nuclear de la mateixa potència suposa cinc anys i entre 1.500 i 2.000 milions de dòlars, és a dir, fins a cinc vegades més.
Manteniment i combustible
Superada la construcció, el manteniment d'una planta nuclear és barat si es compara amb les centrals de gas, petroli o carbó. A més, l'urani està distribuït de forma homogènia per tot el món i s'augura que el seu preu es mantindrà estable. Un altre aspecte de què es parla en el debat és el sòl requerit. Segons dades del Fòrum Nuclear de la Indústria Espanyola, per produir 1.000 megawatts de potència una central nuclear necessita entre un i quatre quilòmetres quadrats.
Accidents improbables, costos sense cobrir
El gran obstacle que ha de superar l'energia nuclear, diuen els experts, és la percepció social que és una tecnologia insegura. Així i tot, afirmen, amb unes instal·lacions adequades, la probabilitat d'accident és molt remota.
Residus i proliferació nuclear
En l'actualitat, els residus es troben en instal·lacions temporals, en les anomenades piscines de refredament. Per al futur l'opció més viable és l'emmagatzemament geològic profund, que implica construir laboratoris-magatzem a profunditats de fins a 800 metres per confinar de forma segura un material amb una radioactivitat que s'estendrà durant centenars de milers d'anys. La construcció d'un laboratori així és altament costosa.
Aquí teniu tota classe d'arguments sobre dir que sí o dir que no a l'energia nuclear, però realment està aquí el problema? Jo crec que el que hauríem de fer és estalviar una mica d'energia entre tots i apagar de tant en tant els llums. Altres opinions d'alguns experts diuen que, optar per aquesta energia o no fer-ho no solucionarà el problema real, que és la demanda contínua d'energia d'una societat que hauria d'optar per estimular l'estalvi energètic. Així, crec que millor estalviar i prescindir de mètodes perillosos no?
Ari*
Com es generen les energies renovables?
He trobat unes diapositives de com es generen les diverses energie renovables, estan molt ben explicades i m'han semblat molt didàctiques i interesants, però com que no sabia com fer-ho per posar-les, aquí sota deixo els enllaços.
Ah, per cert, sento que estiguin en castellà però estan molt bé de veritat.
energia heòlica: http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2004/07/05/140148.php
energia hidràulica: http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2004/08/09/140155.php
energia solar:
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2005/04/28/141558.php
energia mini-heòlica:
Ah, per cert, sento que estiguin en castellà però estan molt bé de veritat.
energia heòlica: http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2004/07/05/140148.php
energia hidràulica: http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2004/08/09/140155.php
energia solar:
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2005/04/28/141558.php
energia mini-heòlica:
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2007/09/23/167213.php
Espero que visiteu algun 'aquests enllaços i mireu les diapositives, de veritat que estan molt bé.
Ari*
domingo, 9 de marzo de 2008
optativa: cotxes d'aire comprimit
Una de es possibles optatives al petroli podria ser fer anar els cotxes amb aire comprimit.
Són cotxes que no tenen caixa de canvis ni embrague, és a dir no poden canviar de marxes, poden anar fina a km/h i tenen una autonomia de 240 km.
La planta motriu d'aquest cotxe té un motor d'una potència de 566CV amb una potència de 15CV a 35oorpm i s'està provant de fer-lo amb un motor-compressor de 800cc i 4 cilindres. Aquest motor, al no fer convustió, tindrà una vida útil molt superior que els motors convencionals, tot i que estarà fet amb els mateixos materials. Com que únicament funciona amb aire, no contamina i com l'aire que s'utilitza pasa per filtres, el que es retorna, està més net que abans d'utilitzar-lo.
Aquest cotxe, funciona amb 4 bombones d'aire situades a la part inferior del vehicle, i admeten un màxim de 90m d'aire en 300 bars, aquestes bombones es podran recarregar a les mateixes gasolineres o a partir d'un compressor que comprimeix l'aire de l'exterior.
La carrosseria del cotxe ha de ser molt lleugera, per això està fet d'alumini i fibra de vidre amb rodes petites i va enganxat com la tecnologia aeroespacial.
Crec que podria ser una proposta bastant adecuada per substituir el petroli, he trobat molt interesant que netejés l'aire que expulsa i també que seria més barat de mantenir.
Espero que totes aquestes propostes que es fan i prototips, algun dia pugin esdevenir una realitat.
Ari*
Són cotxes que no tenen caixa de canvis ni embrague, és a dir no poden canviar de marxes, poden anar fina a km/h i tenen una autonomia de 240 km.
La planta motriu d'aquest cotxe té un motor d'una potència de 566CV amb una potència de 15CV a 35oorpm i s'està provant de fer-lo amb un motor-compressor de 800cc i 4 cilindres. Aquest motor, al no fer convustió, tindrà una vida útil molt superior que els motors convencionals, tot i que estarà fet amb els mateixos materials. Com que únicament funciona amb aire, no contamina i com l'aire que s'utilitza pasa per filtres, el que es retorna, està més net que abans d'utilitzar-lo.
Aquest cotxe, funciona amb 4 bombones d'aire situades a la part inferior del vehicle, i admeten un màxim de 90m d'aire en 300 bars, aquestes bombones es podran recarregar a les mateixes gasolineres o a partir d'un compressor que comprimeix l'aire de l'exterior.
La carrosseria del cotxe ha de ser molt lleugera, per això està fet d'alumini i fibra de vidre amb rodes petites i va enganxat com la tecnologia aeroespacial.
Crec que podria ser una proposta bastant adecuada per substituir el petroli, he trobat molt interesant que netejés l'aire que expulsa i també que seria més barat de mantenir.
Espero que totes aquestes propostes que es fan i prototips, algun dia pugin esdevenir una realitat.
Ari*
lunes, 18 de febrero de 2008
Què és la biomasa?
Moltes vegades haurem sentit a parlar sobre aquest nou concepte però crec que molta gent no deu de saber que és exactament encara això de la biomasa.
Per tant, entenem per biomasa tota aquella matèria orgànica que pot ser transformada en energia per mètodes físics o químícs.
Hi ha tres tipus fundamentals de processos per obtenir-ne:
La combustió és un procés químic que genera calor, per tant cremant els residus procedents de la tala dels boscos, o de la indústria forestal, podem obtenir calor que pot ser utilitzada per escalfar aigua. L'aigua calenta permet obtenir electricitat (mitjançant una turbina de vapor i un alternador) o pot ser utilitzada per a calefacció.
La fermentació és un procés bioquímic que genera gas. Enmagatzemant matèria orgànica podem provocar la fermentació i aconseguir gas metà.
El premsat és un procés físic que pot generar líquids a partir de llavors oleaginoses com poden ser la colça, el girasol i les olives.
Els principals residus que utilitzem per produir biomasa són: residus urbans, rurals i industrials.
La biomasa té un valor energètic que equival a 3kg de biomasa aporten la mateixa energia que 1kg de petroli, i un kilo de biomasa aporta 3.500 kcal.
Per acabar només dir que l'ús de la biomasa comença a ser una mica extens, ja s'utilitza en algunes industries i en els mototrs d'alguns cotxes.
Per tant, entenem per biomasa tota aquella matèria orgànica que pot ser transformada en energia per mètodes físics o químícs.
Hi ha tres tipus fundamentals de processos per obtenir-ne:
La combustió és un procés químic que genera calor, per tant cremant els residus procedents de la tala dels boscos, o de la indústria forestal, podem obtenir calor que pot ser utilitzada per escalfar aigua. L'aigua calenta permet obtenir electricitat (mitjançant una turbina de vapor i un alternador) o pot ser utilitzada per a calefacció.
La fermentació és un procés bioquímic que genera gas. Enmagatzemant matèria orgànica podem provocar la fermentació i aconseguir gas metà.
El premsat és un procés físic que pot generar líquids a partir de llavors oleaginoses com poden ser la colça, el girasol i les olives.
Els principals residus que utilitzem per produir biomasa són: residus urbans, rurals i industrials.
La biomasa té un valor energètic que equival a 3kg de biomasa aporten la mateixa energia que 1kg de petroli, i un kilo de biomasa aporta 3.500 kcal.
Per acabar només dir que l'ús de la biomasa comença a ser una mica extens, ja s'utilitza en algunes industries i en els mototrs d'alguns cotxes.
domingo, 20 de enero de 2008
Energies del tot netes?
Buscant informació, he trobat un article que m'ha semblat curiós i interessant sobre les energies renovables, aquí us en deixo un resum, espero que el trobeu interesant.
Les energies renovables també poden tenir conseqüències ambientals i socials negatives si s'implanten sense una planificació prèvia
L'extensió de les energies renovables no garanteix per si mateixa una millora del medi ambient. Fonts alternatives, com ara els biocombustibles, l'energia eòlica o la solar, poden comportar problemes si s'implanten sense una avaluació prèvia del seu impacte i sense establir polítiques d'estalvi reals. La qüestió no és renunciar-hi, sinó planificar-ne bé l'ús perquè els impactes negatius no superen els avantatges. Són els peus de fang de les energies netes.
Un informe recent de les Nacions Unides (ONU) alerta sobre les conseqüències negatives que poden donar-se si la societat es llança a desenvolupar una indústria del biocombustible de forma accelerada. Si es destinen grans conreus a la producció de biocarburants en comptes d'aliments, diu l'informe, pot haver-hi un desequilibri en l'abastiment alimentari mundial i un augment de la desforestació, a causa de la gran extensió de terreny que serà necessària per a obtenir biocarburant.
Biocarburants o aliments
La necessitat d'estendre l'ús dels biocombustibles per a mitigar les emissions de CO2 ja ha tingut els primers efectes col·laterals. Els biocombustibles, obtinguts de conreus com la soja, el blat moresc, la colza, el gira-sol o la canya de sucre, han disparat els preus dels aliments un 10% l'any passat i fins a un 40% en el cas dels cereals. La crisi ocorreguda a Mèxic fa uns mesos per l'encariment de les tortillas de blat moresc (un aliment bàsic de la població) és conseqüència del fet que gran part de la collita de moresc de Mèxic i els Estats Units s'ha desviat del mercat alimentari al dels biocombustibles, fet que ha disparat els preus d'aquest cereal. La situació, que va portar milers de persones als carrers i va deslligar una crisi política, podria ser només el principi d'una cadena.
Risc de desforestació
Els primers efectes perniciosos ja són una realitat. Al Brasil, un dels productors més grans de bioetanol a partir de la canya de sucre, els conreus energètics estan arrabassant terres fins ara destinades a altres usos. De forma semblant, al sud-est asiàtic els conreus de palma per a produir biocarburant estan destruint els boscos tropicals. A Europa, experts britànics han calculat que aconseguir biocombustible per a només el 20% dels automòbils del Regne Unit suposaria haver de dedicar-hi gairebé totes les terres de cultiu del país. Si això s'estén a escala mundial, les conseqüències serien catastròfiques. Hi ha alternatives, com ara obtenir biocombustible d'olis usats (com el de cuinar) o d'altres fonts de biomassa (com el fitoplàncton marí), que encara han de ser millorades.
Substitució i estalvi
Davant les crítiques que reben les energies renovables, el consumidor pot sentir-se lògicament desconcertat sobre la bondat d'aquestes energies alternatives. Això no obstant, convé aclarir que les crítiques no invaliden les energies netes: el que es qüestiona és la forma en què s'han d'implantar. Un portaveu del fòrum Crisi Energètica explica que, per exemple, les plaques solars als edificis com a font auxiliar d'energia són una opció molt vàlida. El problema és pretendre substituir tot el consum energètic actual basat en energies fòssils amb unes poques energies renovables sense fer una planificació prèvia i sense aplicar polítiques d'estalvi. Cap energia renovable serà suficient per a cobrir les demandes energètiques del planeta. I aquí, en les mesures per a reduir el consum, hi té un paper fonamental l'Administració, però també els consumidors.
Això és un resum de l'article, aquí deixo el link de la pàgina per si voleu accedir-hi i llegir-ho tot.
http://revista.consumer.es/web/ca/20070901/medioambiente/71828.php
Ari*
Les energies renovables també poden tenir conseqüències ambientals i socials negatives si s'implanten sense una planificació prèvia
L'extensió de les energies renovables no garanteix per si mateixa una millora del medi ambient. Fonts alternatives, com ara els biocombustibles, l'energia eòlica o la solar, poden comportar problemes si s'implanten sense una avaluació prèvia del seu impacte i sense establir polítiques d'estalvi reals. La qüestió no és renunciar-hi, sinó planificar-ne bé l'ús perquè els impactes negatius no superen els avantatges. Són els peus de fang de les energies netes.
Un informe recent de les Nacions Unides (ONU) alerta sobre les conseqüències negatives que poden donar-se si la societat es llança a desenvolupar una indústria del biocombustible de forma accelerada. Si es destinen grans conreus a la producció de biocarburants en comptes d'aliments, diu l'informe, pot haver-hi un desequilibri en l'abastiment alimentari mundial i un augment de la desforestació, a causa de la gran extensió de terreny que serà necessària per a obtenir biocarburant.
Biocarburants o aliments
La necessitat d'estendre l'ús dels biocombustibles per a mitigar les emissions de CO2 ja ha tingut els primers efectes col·laterals. Els biocombustibles, obtinguts de conreus com la soja, el blat moresc, la colza, el gira-sol o la canya de sucre, han disparat els preus dels aliments un 10% l'any passat i fins a un 40% en el cas dels cereals. La crisi ocorreguda a Mèxic fa uns mesos per l'encariment de les tortillas de blat moresc (un aliment bàsic de la població) és conseqüència del fet que gran part de la collita de moresc de Mèxic i els Estats Units s'ha desviat del mercat alimentari al dels biocombustibles, fet que ha disparat els preus d'aquest cereal. La situació, que va portar milers de persones als carrers i va deslligar una crisi política, podria ser només el principi d'una cadena.
Risc de desforestació
Els primers efectes perniciosos ja són una realitat. Al Brasil, un dels productors més grans de bioetanol a partir de la canya de sucre, els conreus energètics estan arrabassant terres fins ara destinades a altres usos. De forma semblant, al sud-est asiàtic els conreus de palma per a produir biocarburant estan destruint els boscos tropicals. A Europa, experts britànics han calculat que aconseguir biocombustible per a només el 20% dels automòbils del Regne Unit suposaria haver de dedicar-hi gairebé totes les terres de cultiu del país. Si això s'estén a escala mundial, les conseqüències serien catastròfiques. Hi ha alternatives, com ara obtenir biocombustible d'olis usats (com el de cuinar) o d'altres fonts de biomassa (com el fitoplàncton marí), que encara han de ser millorades.
Substitució i estalvi
Davant les crítiques que reben les energies renovables, el consumidor pot sentir-se lògicament desconcertat sobre la bondat d'aquestes energies alternatives. Això no obstant, convé aclarir que les crítiques no invaliden les energies netes: el que es qüestiona és la forma en què s'han d'implantar. Un portaveu del fòrum Crisi Energètica explica que, per exemple, les plaques solars als edificis com a font auxiliar d'energia són una opció molt vàlida. El problema és pretendre substituir tot el consum energètic actual basat en energies fòssils amb unes poques energies renovables sense fer una planificació prèvia i sense aplicar polítiques d'estalvi. Cap energia renovable serà suficient per a cobrir les demandes energètiques del planeta. I aquí, en les mesures per a reduir el consum, hi té un paper fonamental l'Administració, però també els consumidors.
Això és un resum de l'article, aquí deixo el link de la pàgina per si voleu accedir-hi i llegir-ho tot.
http://revista.consumer.es/web/ca/20070901/medioambiente/71828.php
Ari*
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
